Amb el temps...

Un plor, una bocanada d’aire que omple el cos de vida i tot comença. El primer minut, la primera hora, el primer dia. Dies que es succeeixen per formar setmanes. Setmanes que s’entrellacen per formar mesos. Mesos que s’esdevenen per formar anys, i any rera any per formar una vida.

I amb el temps un comença a adonar-se que has de caminar amb passes segures sobre el present, per que el futur es un camí encara per construir. I que cada experiència viscuda, ha de ser assaborida intensament, per que serà única y irrepetible.

I amb el temps descobriràs que s’ha de ser fort i que per molt malament que et tracti la vida, sempre has de respondre amb un somriure i aixecar-te de nou per seguir lluitant. Per que amb el temps t’adonaràs que la vida es una lluita que es guanya conquerint petites batalles.

I el temps t’explicarà històries passades que et faran sentir enyorança, i et parlarà de gent que ja no hi és. Però tu les recordaràs amb un somriure, per que sempre viuran en un raconet del teu cor.

I el temps farà una criva, i deixarà al teu costat els amics de veritat, als que podràs contar amb els dits. I sabràs que està en les teves mans mantenir-los al teu costat, per que seran com sorra que s’escola entre els dits si no els tanques amb força.

I amb el temps trobaràs algú que t’ensenyi el significat de la paraula estimar. I entendràs que els petons no són contractes ni els regals promeses. I comprendràs que gaudiràs amb aquesta persona no pel futur que et pot oferir sinó pel present que t’està regalant.

Però tot això serà amb el temps, per que amb els anys adquirim saviesa i experiència, però em de pensar que ens queden molts d’aprenentatge per arribar. I només amb el temps aprendràs a el significat de paraules com perdó, estimar, enyorar, amistat... i a dir-les sense que ens costi.

...31... com passa el temps...